Pablo Potocnjak (baldufes)
Comments 0
- zirkoliko on 16 Desembre, 2019 in

La seva experiència en les arts circenses comença a Xile, aproximadament el 1993. De forma autodidacta i intuïtiva, comença a endinsar-se en la tècnica del malabarisme. Més endavant, viatja a França, amb un projecte d’investigació sobre el circ i el malabarisme, becat per la Fundació Andes.

Llavors neix “Morisbalama”, que va ser la primera companyia de nou circ a Xile. Més tard, s’integra la companyia de l’Escola Internacional de l’Gest i la Imatge “La Taca”, on es va formar com a comediant i intèrpret sota el mètode de Jacques Lecoq, on va estudiar els estils de el clown, bufó, comèdia de l’art, teatre d’objectes , entre d’altres.

D’aquí funda al costat de Gabriela, la cia. “Penélope i Aquiles”, l’any 1997. Després d’establir-a Catalunya, va passar a formar part de d’altres col·lectius, entre els quals destaquen, “Auments”, companyia mallorquina de dansa-teatre; «Cortocirquito», companyia catalana de la qual també és membre fundador, presentant-se amb actuacions a nivell nacional i internacional. Actualment participa en l’espectacle “La Tartana” de la cia. Cíclicus, dirigida per Leandro Mendoza. Té també, més de 15 anys d’experiència impartint tallers de circ per a nens, joves i adults, tant a Xile com a Espanya.

La trajectòria i experiència viscuda al llarg d’aquests anys, complementant la seva investigació i formació amb cursos i tallers en diferents àrees, l’ha portat a afermar-se i madurar com a artista de circ, comediant, actor, professor, escenògraf, creador i autogestor dels seus espectacles.

La seva recerca en la creació va cap a una profunditat dramàtica per donar un context teatral i complet als seus personatges, col·locant a el servei de les tècniques de circ. La indagació posada en marxa des de fa sis anys dels jocs tradicionals, canalitzats a través de les baldufes, per impulsar i motivar els jocs sense piles, ha donat vida a les dues últimes produccions de “Penélope i Aquiles”, on queda de manifest la creativitat i originalitat de l’ús de la tècnica.